Resultats de la cerca bàsica: 187
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
obertura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'obrir o d'obrir-se; l'efecte. L'obertura d'una caixa. L'obertura d'un canal de comunicació. L'obertura d'un testament. L'obertura d'una sessió. Sessió d'obertura. L'obertura del diafragma. obertura de la caça Començament del temps en què la caça [...]
|
|
2.
obturar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tapar o tancar (una obertura). Empastar (una dent). [...]
obturar
|
|
3.
trapa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol. Obertura d'una trapa. [...]
|
|
4.
contraobertura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura feta prop de l'obertura d'una ferida, d'un abscés, per facilitar-ne el drenatge. [...]
|
|
5.
fenestració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perforar; l'efecte. Formació quirúrgica d'una obertura, semblant a una finestra, en un os. [...]
|
|
6.
tubuladura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura tubular. [...]
|
|
7.
tapiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar amb tàpies. Tapar (una obertura, un buit) amb una paret o un envà. Fer paret de tàpies. [...]
|
|
8.
apertura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura 5 . [...]
|
|
9.
espirall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita obertura practicada en la paret, el sostre, etc., d'un lloc tancat, per a donar pas a l'aire, a la llum. Petita obertura en un dic per a donar pas a l'aigua. Obertura, en un motor alternatiu de dos temps, per on entra el carburant o per on surt el fluid que resulta després del cicle de [...]
|
|
10.
batiport
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porta, peça, que tanca una obertura horitzontal o inclinada, generalment unida amb frontisses a un dels costats de l'obertura, i que s'obre amunt. Cancell . Peça que forma part dels costats horitzontals de les portelles dels canons, en els vaixells de guerra. [...]
|
obturar
1 v. tr. [LC] Tapar o tancar (una obertura).
2 v. tr. [MD] Empastar (una dent).